CURIOSITATS SOBRE EL MOSQUITS


Tots hem sofert picades de mosquits però sabem realment com ens "xuclen" la sang?

Us convidem a veure aquestes imatges, per si us "pica" la curiositat!

Observeu com va augmenten el seu abdomen, poden ingerir la quantitat de sang equivalent a la seva propi pes!

Sabies que...?

Els mosquits estan considerats com un dels animals més perillosos i els que més morts provoquen a tot el món. Són transmissors (vectors) de moltes malalties, algunes lleus i d’altres mortals.
Transporten virus i altres agents infecciosos en el seu cos, transmetent-los a organismes sans malalties com: la malària o paludisme (Anopheles mosquit portador), el dengue, febre groga, encefalitis o chikungunya, zika (Aedes, mosquit portador), entre d’altres. 

Actualment existeixen catalogades unes 3.200 espècies de mosquits diferents a la terra, i a Espanya unes 56.

Algunes evidències paleontològiques demostren que els mosquits subsisteixen fa més de 150 milions d'anys. Increïble, éssers tan diminuts i tan resistents alhora!

Únicament els mosquits femella piquen, són hematòfags, necessiten sang/proteïnes per alimentar i madurar als seus ous. Els mascles s'alimenten principalment de nèctar de flors.

El cicle biològic d'aquests insectes es completa entre 6 i 15 dies, depenent de l'espècie i de la climatologia.

Es desenvolupen en 4 fases: ou, larva, pupa i adult. L'aigua és imprescindible en 3/4 parts del desenvolupament d'aquests insectes.

Una femella fresa (deposita els ous) una mitjana de 4 a 6 vegades durant la seva existència. En cada posta deposita uns 40 a 300 ous (depenent de l’espècie). Fent un càlcul només aproximat, una sola "mosquita" pot engendrar de 200 a 1.000 ous. Segurament la meitat seran femelles, calculant 5 generacions de descendència, en una sola temporada, el resultat és impressionant!
Imaginem quants descendents de mosquits poden engendrar solament 100 femelles? Centenars de milers. Realment esgarrifós!
Hauríem de conscienciar-nos de la importància de "atrapar als mosquits femella", ja que per cadascuna que capturem estarem evitant que es reprodueixin molts mosquits més al nostre al voltant.

Algunes dades sobre el Mosquit Tigre

Està considerat com una de les 100 espècies exòtiques més invasores i nocives del món.

El mosquit tigre és originari del Continent Asiàtic, es va detectar a Espanya l'any 2004 a Catalunya, exactament a Sant Cugat del Vallés. 
S'ha adaptat tan bé al nostre país que s'ha estès a centenars de municipis catalans i a altres comunitats com Castelló, Alacant, Murcia, Balears, Andalusia.

Infeliçment, cada any la seva expansió és més extensa, entomòlegs i investigacions d’experts en biotecnologia asseguren que és impossible eradicar el mosquit tigre del nostre país.

A diferència dels mosquits comuns i mediterranis (Culex pipiens i Anopheles atroparvus), que piquen del vesprejar fins a l'alba, els mosquits tigre (Aedes albopictus) no, té hàbits diürns i són extraordinàriament agressius, o sigui que, poden picar a qualsevol hora del dia encara que són més actius des de les 18 fins a les 21h aproximadament.

Els mosquits tigre normalment volen arran de terra i a distàncies curtes, entre 40 i 400 m. d'on dipositen els seus ous.

Una sola “mosquita” pot picar més d’una vegada fins a aconseguir la quantitat de sang necessària, motiu pel qual, podem ser víctimes d’algunes picades seguides. Fins i tot, pot traspassar la roba, (si la tela és fina). On hi hagi concentració de mosquits tigre, és convenient vestir pantalons llargs i màniga llarga, principalment els nens.

Aquests dípters necessiten poca quantitat d'aigua estancada per fresar (dipositen els ous molt a prop de l'aigua, no directament en ella), per tant és importantíssim NO deixar cap recipient o utensili, per petit que sigui, amb aigua parada més de 5/7 dies a la intempèrie o en l’interior de les nostres habitatges.

Vigileu: els plats de sota testos, joguines, fundes de plàstics (acumulen aigua en els plecs) ...

Planta del bambú de la sort (important, en aquestes plantes van arribar molts mosquits tigre de Àsia), l'aigua dels gerros amb flors...

Netejar desguassos (tirar aigua nova i eliminar la que queda) és un dels llocs on més triga més l’aigua a evaporar-se)

En els estanys ornamentals és imprescindible la introducció de peixos, hi ha espècies que s'alimentin de larves, per exemple els gambúsia i l’aigua ha d’estar permanentment en moviment, sinó tindràs un caus de cultiu excepcional de cries de mosquits.

Amb aquestes mesures evitaràs qualsevol possible eclosió i desenvolupament de larves.

Bones recomanacions gràfiques de la La Organización Panamericana de la Salud.

Els caus de mosquits en general poden ser d'allò més variat:, com:

  • Llocs naturals com a pantans, canals, ribes de llacs, cunetes, etc.
  • Aigües altament contaminades (amb abundant matèria orgànica i detritus),  
  • Habitatges de particulars amb recipients amb aigua (jardins, terrasses, porxos,…)

Encara que, els focus de mosquits tigre més destacat estan situats en propietats particulars representa actualment entre un 60% i 80% de les zones de cria. Motiu pel qual, hem de fer tot el possible per impedir, eliminar i evitar la procreació dels mosquits tigre del nostre voltant. Mesures que ens beneficien a tots!!

Es una espècie tan invasora i difícil d’eradicar per el gran poder d'adaptació al medi on es troba i per la facilitat de procreació de este mosquito.

Hi ha tipus de mosquits que piquen a animals vius o morts (perill de les malalties infeccioses), i hi ha especies que s’alimenten més de mamífers (jabalís, vaques, gats, gossos, cavalls....) i d’altres es decanten més per les aus.

En canvi, el mosquit tigre s’ha demostrat una “predilecció” quasi bé absoluta pels éssers humans, entre el 80%. La pell és més fina, prima i més fàcil picar.

El període d'activitat dels mosquits tigre comença entre els mesos de Març o Abril i finalitza a principis de Novembre, tanmateix pot variar depenent de la climatologia.

T'has preguntat què ocorre amb els mosquits a l'hivern?

Els mosquits no desapareixen o "no van i tornen", simplement entren en un període de diapausa (estat fisiològic d'inactivitat) , poden mantenir-se en aquesta situació més de 6 mesos, tant en la fase d'ou com en la d'adult, protegit en algun racó de l'interior o exterior dels nostres habitatges, camps, rieres, boscos…

Esperant les pluges i les altes temperatures per desenrotllar-se o en busca d’ aliment.

Si t’ interessa ampliar informació sobre el mosquit tigre entra a la web del Mosquit Alert.

Realitzen una excel·lent tasca de recerca i control del mosquit tigre. 
! Val la pena visitar-la i conèixer més d’aquest petit però maleit insecte!

Alguns consells per evitar i tractar les picades del mosquit tigre.

Què és el que més atreu als mosquits tigre femella?

1) L'olor a transpiració/suor i humitat, són els estímuls més irresistibles per a les femelles.

Per tant, no és recomanable passar o parar-se estant o després de realitzar activitats físiques o esport en llocs on hi hagi concentració de mosquits tigre.

2) Els perfums amb fragàncies florals o dolces, el estiu millor “controlar” aquests aromes.
3) Els colors foscos, millor vestir colors clars (el seu hàbitat natural són llocs ombrívols).

Recordeu, el mosquit tigre és capaç de picar traspassant la roba.

Per què produeixen picor i al·lèrgies les picades de mosquits.

Les al·lèrgies són reaccions d'hipersensibilitat de l'organisme a certes substàncies, com per ingestió, picades o contacte. 
Les reaccions al·lèrgiques provocades per picades son motivades per que prèviament a picar o succionar la sang els mosquits femelles injecten la seva saliva per la trompa fina i allargada (probòscide) una substancia que conté anticoagulants mentre l’extreu la sang, la que produeix l’al·lèrgia.
Hi ha persones pràcticament insensibles a aquestes substàncies i únicament presenten un enrogiment en la pell. En canvi d’altres individus on seu sistema immunològic es més susceptible a al·lèrgies, donen pas a una pàpula (inflor) i picor després de poc temps de la picada i responen amb símptomes més severs com erupcions i irritacions importants a la pell.

Com calmar les picades amb cures naturals quan causen al·lèrgies?

- Aigua freda i sabó: Rentar be la zona. Si la picor és molt persistent, aplicar una compresa amb gel i deixa actuar uns minuts, repetir el procés si fos necessari. Així aconseguirem reduir la inflamació, entumir els nervis i calmar la coïssor.

- Aloe vera: Aplica una crema de aloe vera o un tall de la mateixa planta directament a sobre la picada.

- Vinagre: xopa un cotó i col·loca a la zona enrogida. Normalment de seguida desapareix la picor i el vermelló.

- Important: Evitar gratar-se, sinó el que aconseguirem serà duplicar la possibilitat d'infecció.

Poden donar-se casos més extrems i de més gravetat com febre, maldecaps, malestar, desmais, dificultat per respirar... encara que, per sort són una minoria,.

Si fos el cas, és recomanable consultar al seu metge, acudir o consultar a un Centre d'Assistència Sanitària al més aviat possible, 061 cat Salut Respon (Catalunya) o Organismes Sanitaris equivalent de la teva Comunitat, t'informaran i aconsellaran de les pautes a seguir.

¿Qué es la Leishmaniosis Canina? 

La leishmaniosis canina és una malaltia greu transmesa per un insecte denominat flebòtom, dípter i hematòfag (les femelles es nodreixen de sang).

Aquests artròpodes són d’una subespècie propera als mosquits.

La leishmània és un paràsit infecciós que penetra en el gos després de la picada del flebòtom.

Pot atacar a diferents òrgans de l'animal i provocar-li fins i tot la mort. No obstant això, amb un diagnòstic precoç i un tractament adequat, la malaltia pot estar controlada durant tota la vida del gos.

El can és el reservori principal a Europa, encara que la infecció pot transmetre's entre diferents espècies, incloent a l’espècie humana.

Lamentablement, fins al moment és una malaltia que es pot controlar però no curar-se, encara que s'estan fent investigacions i avanços molt importants i efectius per a la seva prevenció.

Alguns dels símptomes de la leishmaniosis són: desnutrició destacada, falta d'apetit, problemes renals, articulars i cutanis, creixement acusat de les ungles, hemorràgies, ferides que no es curen, dermatitis, conjuntivitis,...

Lamentablement nostres mascotes també són víctimes dels mosquits!

flebótomos-etrap

L’any 2012 el Laboratoris Virbac va llençà al mercat una vacuna contra la leishmaniosis (en el enllaç trobareu amplia informació referent a la malaltia, vacunes, cures,...)

Nota important: 

Els paranys Mosquit Trap s’han d'utilitzar-se conjuntament amb altres mesures de control enfront de la població de mosquits, com: retirar, tapar, buidar, evitar i eliminar recipients (per petits que siguin) on pugui haver aigua o restes d'aigua estancada: gerros de flors, planta bambú de la sort, joguines, cendrers, gerres, galledes, forats arbres, plats sota els testos, etc., i que es trobin a l'entorn del teu habitatge: terrassa, jardí, finestres, balconades, etc.
Recordeu que el mosquit tigre necessita molt poca quantitat d'aigua per dipositar els seus ous.

!Evitem que en el teu habitatge NO resideixin també els mosquits!

El Consell Comarcal del Baix Llobregat ens recorda los puntos de crías més habituals del mosquit tigre.

¡Fem memoria!